Conte políticamente correcte - Jack i les mongetes màgiques

Este cuento en valenciano lo he hecho inspirándome del autor del libro "cuentos para niños y niñas políticamente correctos", James Finn Gatner. Evidentemente, estos cuentos no están hechos para niños y niñas, son los cuentos populares traducidos al idioma de lo "políticamente correcto", el idioma del "no te salgas de la raya" pero es imposible hacerlo, puesto que los cuentos populares son en realidad trágicos y violentos, así que al transformarlos, sólo pueden terminar en un "bache" para poder proseguir con su existencia políticamente correcta.

Vet ací que hi havia una família de bons samaritans composta per un pare, una mare, i un fill, que s’anomenava Jack. Aquesta família tenia una vaca alimentada únicament d’herba natural sense conservants, ni colorants, ni refrigerants, ni potenciadors dels sabors. Un dia, el pare li va demanar amablement al seu fill que anara a vendre la vaca sense conservants, ni colorants, ni refrigerants, ni potenciadors dels sabors al mercat de comerç just. Jack, que era un fill molt servicial, va acceptar l’ encàrrec que el seu pare li havia demanat amb tanta amabilitat, i va partir de la seva casa amb la vaca sense conservants, ni colorants, ni refrigerants, ni potenciadors dels sabors. Quan Jack estava tornant a la seva casa amb un saquet ple de monedetes, es va encontrar amb un home amb un posat de ser una d’aquestes honestíssimes persones con un gran somriure de tafurer*. Aquest home tan meravellós li va proposar un negoci : totes les monedetes per una Termomix . Jack va pensar que la seva mare en volia una, però com no li pareixia que aquest home feia comerç just, li va dir que no, però quan l’home li va dir que li regalava una bosseta amb mongetes sense conservants, ni colorants, ni refrigerants, ni potenciadors dels sabors, i que a més tenien un extra de calci y que a més eren màgiques, Jack no ho va pensar dos vegades i va comprar la Termomix i les saníssimes mongetes.
Quan Jack va arribar a casa, la seva mare el va reganyar: “aquesta Termomix no respecta el comerç just! No té la etiqueta!”, li va castigar amb una terrible punició que havia llegit en el llibre de psicologia barata “ problemes típics d’un adolescent”, després, va tirar a fora de la casa les mongetes, dient “ en la meua casa no vull res d’açó! Que ahir vaig llegir que les mongetes maten les neurones, i després ahir que eren molt perjudicials per al sistema interventricular – gastreonteròs! “ i les va tirar per la finestra.
Al matí següent, quan Jack es va despertar i va sortir a prendre l’aire amb una tassa de café sense cafeïna, va trobar al seu jardí una enorme planta que es perdia entre els núvols. Jack, que a més de servicial era molt curiós, va trepar per les branques. Quan va arribar al cap damunt, es va trobar amb una enorme casa que havia de consumir molt d’energia. Gràcies a Déu, Jack va observar que al costat de la casa hi havien panells solars gegants que hi portaven ecològicament electricitat. Jack, que a més de ser servicial i curiós, era un poquet vàndal, va entrar en la casa sense fer soroll. En el saló, Jack va encontrar-se amb un ogre grandíssim amb una gallina. L’ogre li deia a la gallina “ tu saps que jo t’estime molt... podries, si no és molta molèstia, posar un ou per a mi?” i la gallina, assentint amb el cap, va posar un ou d’or. Jack, que estava fascinat i que era, a més de servicial i curiós, tot un vàndal, va tornar a la casa per la nit. Mentre que l’ogre dormia, va aprofitar per a prendre la gallina prestada per un temps indefinit.
La família de Jack es va fer rica, evidentment, amb el consentiment de la gallina, que a pesar que sí que tindria algú que altre conservant i algú que altre colorant, la família de Jack va acceptar-la de bon grat a casa. Jack, que estava fascinat per la casa de l’ogre, va decidir tornar a pujar per la campaneta. Aquesta vegada, Jack es va trobar a l’ogre amb un saquet ple de monedes a la mà, que per més que en treia i en treia , no s’acabaven mai. A la nit, Jack va prendre prestat també el saquet de monedes. Poc de temps després, la família de Jack era infinitament rica, però la curiositat de Jack no estava encara saciada completament, i va tornar a la gegantesca casa. Aquesta vegada, va trobar al ogre dormint, amb una dolça melodia que sortia d’una arpa que hi havia al seu costat. Jack es va aproximar a l’arpa i la va agafar amb les dues mans. De sobte, l’arpa va començar a cridar “ Amo! Amo! Em prenen prestada! Sense el teu consentiment!” l’ogre es va despertar de seguida, mentre que Jack eixia corrent de la casa amb l’arpa a coll. L’ogre el va perseguir, però com tenia les cames molt curtes, no va poder atrapar a Jack, i mentre que aquest ja havia tocat terra, l’ogre descendia per la campaneta.
Al veure aixó, Jack va anar corrent a prendre una destral per a tallar la campaneta, però es va encontrar amb el seu pare, que li va dir “ què fa un ogre descendent per la campaneta, si es pot saber?” Jack, va explicar-li-ho fent-li un resum, mentre que l’ogre baixava lentament . El pare de Jack es va a enfadar molt amb ell “ no li has demanat permís per a prendre les seues coses? Ets una decepció fill meu... “ Quan finalment el gegant va trepitjar el jardí de la casa de Jack, aquest va admetre que no havia pres prestat tots els objectes sense permís durant un temps indefinit, sinó que els havia furtat, i com tant l’ogre com els seus pares estaven molt enfadats amb ell, i els llibres de psicologia barata no servien per a res, van decidir penjar-lo.
Així, els pares de Jack van viure feliços, amb tot els diners que recollien de la gallina i del saquet que l’ogre els prestava molt amablement si li’l demanaven.

*tafurer: tahúr